Lirisme amb arrels argentines a la casa Orlandai

El passat mes de Novembre, el cicle “Poètics” del cafè Orlandai va reunir una trentena de persones per a gaudir de la “Tertúlia con Buenos Aires” . L’escriptora argentina Silvia García va aprofitar la seva visita a Barcelona per a compartir alguns dels seus contes amb els assistents al cafè de la casa Orlandai. Un públic que es va entregar des del primer moment, tot i que l’acte no estava dins de la programació del cicle.

Ricardo de la Rosa va ser l’encarregat de llegir el preàmbul escrit pel director de l’Institut Cervantes de Roma, Sergi Rodríguez, qui finalment no va poder acudir a la trobada. Acte seguit, Martínez va obrir el seu repertori amb un total de 9 contes poètics que no van defraudar, ni molt menys.

“Va donar un sentit especial a la lectura dels seus contes i va definir perfectament la sala d'estar en la què ens va situar. Va desgranar les obres  amb la naturalitat de qui explica la seva vida sobre un àlbum de fotos familiar”, ens explicava, referint-se  a l’autora argentina, en José Manuel de la Rosa, un dels diversos col·laboradors de l’acte i també de gran part de les activitats que es duen a terme a la casa Orlandai.

 

La vetllada va tenir un caràcter familiar, no només per ser un acte realitzat en petit comitè i amb bastant caliu, sinó pel fet de que una de les principals promotores va ser la filla de la mateixa escriptora, la soprano Mercedes Gancedo,  recent arribada a Barcelona fa tot just poc més d’un any.  La cantant fins i tot va obsequiar als assistents amb un parell de regals en forma de cançó, aportant així una nota musical que va enlluernar a tothom.

  

“Ens va alegrar, ens va divertir, ens va crear alguna angoixa ... ens va deixar amb ganes de més”, reconeix el mateix De la Rosa. I es que, com ja comentava en algun article anterior, el caràcter col·lectiu d’entitats com aquesta casa, crea un vincle i una estima que fomenta l’impuls d’activitats culturals molt enriquidores, que la gent de dins (i també de fora) agraeix amb il·lusió.

  

Segona edició del DNIT

L'espai Caixa-fòrum va reprendre la seva activitat nocturna el passat Divendres 30 d'octubre. Els germans dissenyadors Brosmind, molt divertits i innovadors, van exercir de mestres de cerimònies. L'activitat del Laser graffiti tampoc va faltar a la cita, tot i que amb noves cares. L'esdeveniment va concloure amb el recital poètic "textures", una gran alternativa als recitals poètics de tota la vida.

Els germans Juan i Alejandro Mingarro van apropar-nos la seva trajectòria en el món del disseny en una xerrada que va igualar o fins i tot superar l'assistència del mes passat amb Àlex Trochut. Amb moltíssimes dosis d'humor, aquest dissenyadors d'Osca es van ficar el públic a la butxaca. El material "nostàlgic" va fer acte de presència, amb petits muntatges de quan eren nens, o fins i tot una conferència via "Facetime" amb la mare dels joves artistes.

Brosmind studios, fundada l'any 2006, ha esdevingut un dels puntals en el disseny espanyol gràcies a la constant innovació en els seus projectes i un estil tant rocambolesc com divertit. La seva cartilla de clients inclou empreses de renom com Nike Running, Work Style Magazine, Microsoft, Land Rover, Time Out Magazine, Renfe, Volkswagen, entre altres.

Les projeccions làser a la paret van començar cap a les 21 hores, un cop acabada la presentació de Brosmind, però aquest cop amb nous intèrprets. El punter làser en mans de Wete, un dissenyador local que tot just acaba de donar el salt a l'auto-representació. Les mans de Dj Egyptian Maracas sobre la taula de so van ajudar a pal·liar el fred que feia al pati exterior.

El recital alternatiu "Textures" va ser l'encarregat de concloure el darrer divendres d'octubre. Un piano, una taula d'edició de so, petits instruments per a la percussió, tres portàtils, cinc pantalles distribuïdes per l'escenari, i al mig, un micròfon i un tamboret. La veu de l'autora Mireia Calafell lliscava sobre les textures creades a partir dels sons i la música, de la imatge i el vídeo. Miguel Marín s'encarregava de l'apartat sonor, mentre que Elka Mocker i Sebastià Puiggrós supervisaven l'apartat visual.

Els poemes recitats en aquesta sinergia lírica van tocar temes tant presents en les nostres vides com l'amor, la rutina, el desengany o la indignació. De ben segur que els assistents van agrair aquesta forma tant relaxada i a la vegada complexa de tancar la setmana laboral.