El passat dimarts 9 d’octubre es va donar la
benvinguda a aquest nou curs amb una convidada especial. Maruja Torres (69) va fer que l’aula magna de la facultat de
periodisme de la UAB
s’emplenés un cop més de gom a gom, amb la seva xerrada “Preguntes que els periodistes ens hauríem de fer cada dia”. Glòria González, vicerectora de la
facultat de comunicació, i Josep M.
Català, degà d’aquesta mateixa, van acompanyar a Torres en el discurs, tot
robant breus moments de protagonisme a l'inici i al final de la xerrada.
El fil conductor d’aquesta trobada era la visió de futur del periodisme, tot fent referència a vivències i citacions, passades i actuals. La coneguda periodista es va mostrar bastant crítica davant la situació actual del periodisme, intentant fer denúncia del tracte que reben actualment alguns del professionals del sector. Sempre rodejada de la polèmica, va saber, un cop més, transmetre el missatge a diversos assistents, fent ús del seu característic toc humorístic i el seu català “castellanitzat”.
Els primers set minuts van consistir en una
breu introducció a càrrec del degà, el qual va aprofitar un debat de Carter contra Reagan per exemplificar
el camí que hauria de seguir el periodista per a exercir de forma correcta la
seva tasca. J.M. Català va emprar termes com ara “implicació social” o “compromís”
com a necessaris per tal d’abolir el cinisme i el desinterès que s’ha reproduït
últimament en el camp periodístic.
Més endavant, ja durant el seu discurs, Maruja
Torres va reprendre aquest exemple dient literalment que “feina nostra serà que el
periodisme no vagi cap a la banalitat, que no sigui Ronaldreganisme
complert...”.
El missatge no va tenir moltes paraules esperançadores,
almenys a curt termini, però animava a ser realistes i encarar la situació per
tal de regenerar allò que està malament: “vosaltres sou els continuadors de la
regeneració” va transmetre Torres enmig del discurs.
Aquesta va ser la primera xerrada d’obertura
de la facultat de comunicació a la qual vaig assistir. De ben segur que la
majoria dels estudiants, en la seva primera xerrada universitària de major transcendència,
esperen un parlament encoratjador,
que inviti a l’esforç per aconseguir una fita, si més no, propera o possible
d’assolir.
No va
ser pas el nostre cas. La realitat és el nostre pa, i
no podem ignorar-la, encara que sigui
desfavorable o, fins i tot, molt desagradable. Diversos professors ens
havien estat advertint de la situació, a través d’exemples, dades, etc... però les
paraules de Maruja Torres van fer que s’activessin les alarmes en més d’un oient.
Tal com va dir la mateixa Maruja, “el cicle del periodisme és més aviat com
una nòria, hi ha moments que estàs amunt, hi ha moments que estàs avall”.
A
nosaltres ens toca remuntar. Engeguem motors!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada