Aquesta casa va ser reformada a
finals del S. XIX per Rafael Bustabino, precursor de la volta Catalana. Es van
introduir nous element arquitectònics com ara el sòl hidràulic i es va fer una ampliació
de la façana, on actualment hi ha el bar a la planta baixa, un dels punts
neuràlgics de tertúlia. Els vitralls i alguns elements aquitectònics com la
volta es poden reconèixer tant al bar com en les enfilades escales de
servei.
Però l'amor per aquesta casa va
anar en augment a partir de mitjans del segle passat. Concretament, des de
l'any 1956 fins al 2003, la casa va ser una escola on centenars de nens van
passar hores i hores. Encara ara alguns ex-alumnes s'apropen a fer un cop d'ull
per a recordar part de la seva infància.
L'any 2003 l'escola Orlandai va
tancar, i la casa va quedar buida. Era una llàstima que un edifici com aquell
no mostrés una mica més de vida. No va ser fins que Marcel Oliveras (fill de
l'economista Arcadi Oliveras) va decidir impulsar la re-obertura de la casa.
L'objectiu es veia complert l'any 2007 amb el naixement de la Casa Orlandai.
Per desgràcia, només 4 anys després, en Marcel moria víctima d'un càncer.
Totes les cases tenen les seves
històries i batalles. El que caracteritza la casa Orlandai és el seu caràcter col·lectiu,
la germanor. Com em deia un dels membres més actius de la casa, l'arquitecte
ambiental Pablo Soriano, "cada barri és un món tangible i a la vegada
intangible,-afirmava- i a partir d'entitats com la casa Orlandai s'ha
d'intentar crear un intercanvi amb la gent, una connexió".
Intentaré aportar el meu granet de
sorra a partir d'aquest bloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada